Mar 172012
 

Va haver un temps en què el primer fill era qui continuava els negocis familiars, el segon es dedicava a l’església, el tercer a l’exèrcit… Potser ens sona tot plegat a molt llunyà, però potser, si ens hi fixem, no tant.

Aquests anys de crisi han portat, entre altres coses, un increment important del nombre de persones que volen accedir a una plaça de militar.  La possibilitat de tenir una ocupació segura i de fer algun tipus de formació contribueixen a fer molt temptadora la carrera a l’exèrcit.  A més, irònicament, la feina no mata, a no ser que vagis a fer una neocroada contra els infidels (perdó, una missió de pau).

Per la seva banda, l’església, una institució especialment intel.ligent i hàbil per adaptar-se a tota mena de canvis, tal com ha vingut demostrant al llarg dels segles, se’n serveix de la crisi per atreure personal.  La seva proposta:  una feina fixa; potser mal pagada, però segura.  Si fa no fa, el que ja oferia a l’Edat Mitjana a tots aquells que entraven en qualsevol ordre: un sostre, un plat i una garantia de supervivència. La vocació i la fe, si cal, ja arribaran.

Vist com pinten les coses, em començo a demanar si aquests joves sense feina i sense gaire futur no acabaran conformant una nova i moderna cavalleria, a l’estils dels cavallers medievals, en busca constant d’aventures.  Però ja podem imaginar que els escenaris de l’aventura, les donzelles, els codis d’honor i la resta de components, també s’hauran de reinventar.  Potser les noves estimades seran chonis de Castefa, les fantasies tindran un origen químic i l’espai on viure-les serà l’smartphone.  En qualsevol cas, tot plegat ajudaria a tancar el cercle del retorn a una Edat Mitjana neoconservadora.

D’altra banda, el poder i la riquesa en mans d’uns pocs sembla que ja és una realitat inqüestionable.  I que els pobres cada cop són més, i cada cop més pobres i més sotmesos a l’autoritat, també.  I per sobre de tot, el rei, absolutament aliè i sense poder dormir alguna que altra nit, tot preocupat, ell.  El rei desvetllat… donaria per a una bonica història.

Potser sí que avancem cap a una nova societat de rics, clergues, militars i aventurers.   I si amb tot encara queda algú per treballar o per fer-se càrrec dels negocis familiars, rai.  Ah!  i la dona en un altar, ben formosa, jove i casadera.

 

css.php