Mar 082012
 

Diu el ministre de Justícia, ni més ni menys, que hi ha una pressió social sobre les futures mares perquè avortin.  Realment, costa d’imaginar una bajanada més grossa.

Posats a buscar arguments que justifiquin una retallada dels drets de les dones a decidir quan volen tenir fills -ja no ve d’una retallada més- es pot ser una mica més intel.ligent, una mica menys fanàtic i pensar una mica més, per no fer el ridícul tot esgrimint una mena de conxorxa social contra les dones ambarassades.

Suposar que tots els embarassos no desitjats, com diu el ministre, acaben en avortament és molt suposar.  Pretendre per llei la promoció del dret (insisteixo en la idea de “dret”) a la maternitat, especialment en situacions d’embaràs no volgut sona, ras i curt, a voluntat de negar el dret a avortar.  Prou sabem que sota l’empara de la protecció de determinats drets, hi ha qui sempre busca coartar l’exercici d’uns altres.

Segurament, el govern del qual forma part el ministre Gallardon retallarà la llei de l’avortament.  La pressió de l’església catòlica i també les pròpies conviccions portaran a aquesta nova retallada de drets, i remarco que és una retallada de drets perquè, que jo sàpiga, ningú no ha prohibit mai la maternitat i qualsevol dona ha pogut parir lliurement si ha volgut, però sí que s’ha negat, perseguit i condemnat el dret de les futures mares a escollir si volen tirar endavant un embaràs o no.  I és que encara que no s’ho cregui, senyor ministre, les dones poden prendre decisions per elles mateixes, sense que cap pressió externa i sense que ningú els hagi de dir què han de fer.

Francament, crec que negar-se a entendre una qüestió tan evident denota algun tipus de malatia mental important, o una estretor de mires alarmant i impròpia d’un governant, per molt que es vegin conspiracions allà on només hi ha demanda de drets.

 

 

css.php