Mar 162012
 

Aquests dies el futbol és notícia per diferents raons, la major part d’elles absolutament alienes a l’esport en sentit estricte.  Tot un símptoma.  Repassem:

Per començar:  sembla que el govern espanyol està buscant una nova solució per eixugar el deute de molts clubs amb la Seguretat Social i amb Hisenda (em sembla que serà el tercer tripijoc en pocs anys).  Té guasa que no ens apliquin el mateix barem als ciutadans i a les empreses.  Que jo sàpiga, els nostres impagaments acaben en inspecció, sanció, embargament… i no en un pla promogut pel govern per fer-nos més portador el deute, o per fer-lo fonedís.

Seguim:  alerta general a la caverna espanyola per la final de la Copa del Rei, a causa d’una nova trobada de radicals catalans i bascos (ah! no, d’un partit entre el Barça i l’Atletic de Bilbao).  Estat d’excepció a Madrid, previsible megafonia a tot drap quan soni l’himne espanyol, manipulació del volum i de les imatges a les televisions… res de nou, de fet.  I en aquesta ocasió tot amanit amb una convocatòria de concentració Falange, com a acte de desgreuge i d’afirmació nacional, que enlloc no són titllats de radicals.  Només faltaria.

Més encara:  el culebrot de la renovació de Guardiola.  Tan necessari és convertir un tràmit laboral en una qüestió d’estat?  Si la meitat del temps que hi dediquen els mitjans el dediquessin, per exemple, a explicar la independència de Catalunya (no sé si serviria per propiciar la renovació, però…), ja faria dies que la tindríem, i per aclamació.

Ressumint, que el futbol explica prou bé com funcionen aquest país i el veí (cada cop menys diferents):  amb normes fiscals a mida, amb radicals només d’una banda, i amb una prioritat informativa cap a temes que no passen de puntals i anecdòtics.  Anem bé.

Ah!, per cert, m’agrada el futbol, sóc del Barça i estaré encantat de veure la final de la Copa del Rei i tot el que s’hi cogui.

css.php