Des 302011
 

He de confesar que la notícia de la retirada d’un llibre que promet guarir l’homosexualitat m’ha creat un interessant, si més no per a mi, conflicte:  s’ha de prohibir un llibre amb un contingut tan clarament homòfob i contrari a l’evidència científica?  En cas afirmatiu, qui posarà, i on la posarà, la línia que delimiti què és publicable i què no?

Com podeu imaginar, em refereixo a “Comprender i sanar la homosexualidad“, de Richard Cohen

Vivim uns temps en què la voluntat de correcció política ens porta a situacions absurdes, com l’ús indiscriminat de les formes masculina i femenina alhora o la necessitat de pensar més del compte què diem o què escribim, per evitar que pugui ofendre ningú.  Banalitzant una mica la qüestió, fa temps que em demano si avui s’acceptarien  lletres de cançons com algunes de les que va escriure La Trinca en el seu moment.  Molt em temo que la resposta és “no”.

En el nostre context social, una obra ofensiva contra els homosexuals i sense base científica és públicament condemnable.  I un llibre, per exemple, que defensi el creacionisme?  I quasevol dels assaigs històrics massa revisionistes i poc fonamentats?  I el periodisme gens contrastat?  Com podem entreveure, la línia que delimita la tolerància es va difuminant i, més d’hora que tard, arribarem a les creences religioses, als valors morals o als criteris de convivència social majoritàriament compartits, com ara la democràcia mateixa.

Francament, penso que l’absurd es manifesta com a tal per ell mateix i que no necessita arguments en contra per demostrar que és absurd.  De manera similar, una teoria estúpida, o un producte miraculós, es mostren inútils i contraris a l’evidència científica, a poc que tinguem una visió mínimament crítica de les coses o, si més no, un mínim de seny.

Em costa molt d’acceptar que la pressió social, ni que sigui carregada d’arguments i de raons, pugui retirar un llibre (o una escultura, o un quadre, o una peça musical, o una obra de teatre) de les prestatgeries, perquè la realitat demostra que els productes mediocres i inútils desapareixen per ells mateixos, perquè ningú no els vol.

Segurament molts no estareu d’acord amb aquesta opinió, però no crec que prohibir (i molt menys autoprohibir) sigui la millor resposta a un llibre ridícul, si no volem entrar en una dinàmica extremadament perillosa i de conseqüències inimaginables, però sempre nefastes.

css.php