Des 162011
 

Començo a tenir sospites que la crisi que patim no és només allò de la bombolla immobialiària, del sobreendeutament de tots plegats i de la lleugeresa de la banca per concedir crèdits.  Fins aquí, segurament, podria estar més o menys d’acord, pero quan veig que el govern estatal sortint deixa una herència de dèficit i incompliments com la que deixa, especialment amb algunes autonomies, per rentar la cara dels seus contes i, de passada, ensorrar-nos una mica més, la ràbia i la indignació creixen.

D’altra banda, mirant més a casa, veig  en representació gràfica l’evolució del nostre dèficit, i la indigació i la ràbia encara creixen un quants punts més.  La font dels gràfics, per cert, és el Banc d’Espanya, segons sembla.

Si fem un petit exercici de memòria i tornem uns quants anys enrere, recuperarem un bon grapats d’il.lusions i d’esperances de canvi en positiu, del nostre país.  Ara, a finals de 2011, l’únic que hem pogut recollir és un govern sense liquidesa i un volum de deute inimaginable no fa gaires anys.  Què ha passat?  Cadascú que tregui les seves conclusions, però dubto que cap dels governs sortints tingui la més mínima autoritat moral per parlar de bona gestió o per donar segons quins consells als entrants.

Més aviat, tot plegat, em fa un cert tuf de política deliberada de terra cremada, perquè l’alternativa, sent benèvol, seria la incompetència o la irresponsabilitat, i no sé què és pitjor.

D’altra banda, en el nostre cas (a Espanya ja es veurà, però no crec que puguem esperar res de bo), en només un any hem vist retallades impensables fins no fa gaire, però no hem vist reformes més o menys orientades a garantir una sostenibilitat del país en el futur.  Només mesures a curt termini per reduir el dèficit.  Al mateix temps, la perspectiva del famós pacte fiscal s’ha dissolt enmig de la majoria absoluta del PP, que ja comença a tenir pinta de “govern amic”, i ja sabem què ens passa quan els governs català i espanyol són “amics”.  Res de bo.

Quina gran herència ens han deixats aquests darrers anys, i quin futur més trist que s’endevina.  Realment sorprèn que no ens sentim representants, gens ni mica, per aquesta gent?

css.php