Des 172011
 

S’ha confirmat:  la mesa del Congrés, amb els vots del PP i amb la connivència per omissió del PSOE i de CiU impideix que Amaiur pugui tenir grup parlamentari propi al Congrés dels Diputats, en una aplicació més que estricta (i oposada a d’altres de precedents) del reglament de la cambra, mentre que facilita que sí que el pugui tenir UPyD, gràcies a una argúcia legal.  Una nova mostra de la minsa qualitat democràtica (un autèntic saldo) dels partits i les institucions estatals.

Contundent declaració de principis abans, fins i tot, de començar la legislatura.  Als nacionalistes bascos, ni aigua, encara que tinguin un suport democràtic massiu, però als partits més demagogs i més descarnadament nacionalistes espanyols, totes les facilitats.  Aquesta presa de posició no pot sorprendre’ns ni en el cas del PP ni en el del PSOE, però el cas de CiU és, o hauria de ser, diferent, perquè darrere d’Amaiur, del menyspreu contra la voluntat d’un poble, vindrà Catalunya i, aleshores, la seva complicitat ja no serà cap estratègia política;  serà, ras i curt, submissió, si no traïció.

Venen anys de recentralització del poder a Espanya -ja ho comencem a veure-  i calen postures clares, gestos inequívocs per part de les formacions catalanes, i ni els veiem ni els intuïm.  Potser encara és massa viu aquell esperit de pacte, de concòrdia i de contribució lleial a la governabilitat de l’Estat que en altres temps podia ser discutible, però que ara resulta tan ridícul com inútil, davant una majoria absoluta popular i, per si fos poc, reforçada amb la complicitat del PSOE en tot el que suposi fer enrere l’estat de les autonomies i prendre capacitat d’actuació a Catalunya.  Per no parlar de la deslleialtat manifesta amb el nostre país per part del darrers governs espanyols, perquè això ja és història.

css.php