Des 212011
 

Diu el president Mas que quan Catalunya fa les coses bé, la resta s’hi fixa.  Evidentment, es refereix a les retallades, ajustaments o, digueu-li com vulgueu que vam patir l’any passat i que encara patirem més el vinent, per tal d’assolir un nivell de deute públic “decent”.

Estic d’acord amb el que diu:  la resta s’hi fixa, i m’imagino que es revolca per terra de riure, veient com nosaltres patim retallades per part del nostre govern, estafes per part dels altres i seguim pagant religiosament cada any perquè aquells que mai no han de retallar puguin viure tranquils i subvencionats.

No entenc de grans números, ni ganes, però em comença a quedar cara de tonto de pensar que potser sí que ens estan aixecant la camisa entre tots i que l’únic que ens espera és ser cada dia més pobres perquè alguns puguin ser cada dia més rics.  I parlo de Catalunya, no de cap altre lloc, perquè totes les reformes que es dibuixen serviran per empobrir una mica més una àmplia capa social, mentre que deixaran indiferent -en el pitjor dels casos- una selecta minoria.  I encara s’atreveixen a demanar comprensió i que fem un esforç.  Comprensió?  Mai.  Crec que tenim dret a exigir responsabilitats, no a que ens exigeixin adhesió.

Nosaltres cobrarem taxes als turistes (segurament serem els únics) o taxes per receptes (també caldrà veure qui més ho fa), o dispararem les taxes universitàries, o apujarem una mica més el preu de la gasolina, mentre Ebre enllà ens segueixen prenent el pèl i ens roben el que generem.  Nosaltres patirem mentre ells “s’hi fixen”.

Francament, entre unes esquerres que sembla que han perdut el nord per molts anys i unes dretes que fan i desfan com els peta, amb el seu estil de sempre, molt em temo que ho tenim cru, els catalans, mentre d’altres segueixen parant la maneta i fixant-se bé en què no han de fer mai si volen mantenir el seu modus vivendi.

Caldria una mica d’informació al respecte, si és que els nostres responsables polítics estan tan segurs del que fan i, sobretot, de que el que fan és just i equitatiu.  Jo, de moment, opino que, d’una banda, seguirem mantenint una colla d’espanyols subsidiats i, d’un altra, una colla de vividors que s’enriquiran a costa d’aquella mica que havíem pogut progressar a força d’anys i d’esforç.

css.php