Des 142011
 

Les decissions polítiques, molt més enllà de les proclames, dels discursos parlamentaris i dels titulars periodístics tenen una projecció molt directa en les nostres vides.  Aquesta és una qüestió que massa sovint oblidem, i aquest oblit ens porta a l’engany de creure que allò que fa la classe política no té res a veure amb nosaltres.  Greu equivocació.

La vicepresidenta del Govern d’Espanya ha fet una declaració brutal, en el sentit que el fet que alguna cosa estigui prevista en els pressupostos de l’estat i signada en tots els consells haguts i per haver no obliga a la seva execució.  Ras i curt:  tot el que l’Estat signa i compromet es pot dur a terme o no, segons més li convingui.

Davant d’aquesta realitat, com es pot fer un pressupost (autonòmic, municipal…) si no tens cap garantia que allò que s’aprova i es compromet s’executarà?  Això és el que ha passat amb els 759 milions d’euros que la vicepresidenta Salgado es nega a pagar.

I què passa quan aixó es diu el mes de desembre?  Doncs que uns diners inclosos en els pressupostos de la Generalitat (i de l’Estat), imprescindibles per tancar els comptes anuals, no arribaran.  Per tant, hi mancaran diners per pagar sous, proveïdors, deutes…  (i estem parlant d’una quantitat molt respectable) i, de retruc, la campanya comercial de Nadal patirà un cop molt dur.  Més efectes?  d’una banda, l’impagament (o més retard en els pagaments), l’endeutament (més càrregues financeres per als propers pressupostos), la impossibilitat de tancar un pressupost per a 2012… en definitiva, que els ciutadans n’acabarem patint les conseqüències perquè uns diners que teníem assignats, no ens arribaran.  No ens arribaran a nosaltres, als ciutadans, des de la Generalitat, perquè no els tindrà.  Us imagineu anar al banc i dir-li que la hipoteca que vam signar amb ells era una declaració d’intencions, però que no ens obliga a pagar?  Doncs això, ni més ni menys que això.

La part positiva de l’afer és que ja ningú no pot mantenir, a poc seny que tingui, que Espanya no ens roba, si resulta que no ens paga allò que signa i compromet per llei orgànica, si resulta que la llei no obliga al govern de Madrid, i si els seus compromisos no valen res, com tan clarament ha dit la vicepresidenta Salgado.  De debó que encara algú pot defensar que és bo seguir formant part d’Espanya amb aquestes regles de joc?

Cada dia estem més carregats de raons per exigir al Parlament de Catalunya i al Govern de la Generalitat un canvi de rumb definitiu, cap a la independència d’Espanya, si no volem caure en la ruïna definitiva.  La qüestió és saber si ens escolten o si ja els està bé seguir fent de mossos de Madrid.

css.php