Des 282011
 

Ja fa un any que Artur Mas va accedir a la presidència de la Generalitat de Catalunya.  Bon moment per fer una primera reflexió sobre aquests dotze mesos.

En primer lloc, crec que és just pensar que aquesta serà la legislatura de l’inici clar de la recuperació econòmica.  Pensar a tres anys vista i creure que res no millorarà en aquest temps em sembla un excés de pessimisme.  Així doncs, hem de suposar que el Govern treballa amb una perspectiva de legislatura i no amb mesures i intervencions a molt curt termini.

Aquest, però, ha estat un any de retallades brutals que han generat un clima d’inseguretat i d’incertesa entre la població que no és gens bo i que ha comportat una reducció important de la despesa, per por al futur immediat.  Mala cosa, paralitzar el consum, si pensem en termes de generació de riquesa i de reducció d’atur.

D’altra banda, i suposant que les retallades han estat assumides amb major o menor ressignació per la ciutadania perquè es veuen com a inevitables, no és menys cert que hi ha una percepció generalitzada  que aquest esforç el farem nosaltres, no altres comunitats i que, al capdavall, acabarem pagant, amb les nostres retallades, les no retallades alienes.  I això sí que seria intolerable (que no novedós).

I un tercer comentari:  mentre aquí no es paguen quan cal els sous als treballadors públics ni les factures als proveïdors, i se’ls amenaça amb més retallades i demores l’any vinent, Rajoy només parla de congelar els seus sous dels funcionaris.  Aquesta situació no fa més que incrementar la sensació que, per variar, els catalans pagarem la festa a Espanya.

En resum, un any amb mesures molt dures, potser necessàries, fins i tot potser imprescindibles, però molt dures, i amb el fantasma de tornar a fer el passarell i a assumir un empobriment salvatge per seguir mantenint una Espanya subsidiada, voltant per les nostres perspectives de futur.

Si aquesta por no és real, el Govern farà molt bé d’explicar molt millor cadascuna de les seves decisions.  En cas contrari, haurem de pensar en unes polítiques coordinades amb Madrid, absolutament negatives per als nostres interessos (els dels catalans en general, no els dels que ara ostenten el poder).

I per cert, aquest any també hem pogut veure en què queden les esperances d’un millor sistema de finançament:  en un impagament de més de 2.200 milions d’euros.  Tot un avís, i més amb un govern amb majoria absoluta a Espanya.

Un any molt complicat, aquest, i amb massa interrogants sobre un futur massa fosc com per generar il.lusions, ara mateix.  I generar confiança i il.lusió, potser, és la primera cosa que hauria de fer qualsevol govern.

css.php