Des 292011
 

Ara que ens trobem a cavall entre Nadal i els Reis, potser és bon moment per pensar què volem demanar-li, o ja li hem demanat, al tió, al pare Noel o als Reis d’Orient.  I per una vegada m’agradaria proposar alguna cosa que no fos de joguina, perquè ja tenim:

– Una nació que és nacionalitat, regió o comunitat autònoma, però res més.

– Un Govern i un Parlament que fan com que governen i legislen però ben tutelats pels germans grans de Madrid.

– Una bandera que no pot sortir sola ni al balcó.

– Una mena de constitució descafeïnada i mig inconstitucional que en diem Estatut.

– Unes autoproclamades “ambaixades” sense cap contingut diplomàtic (ni de cap altra mena, gairebé).

– Un idioma que tot justet ens serveix per estar per casa, però prou.

– Unes seleccions esportives amb molt poc reconeixement oficial i que obliguen a programar partits de costellada que no aporten gaire, per no dir res.

– Un esborrany de llei de consultes no vinculants ni refrendàries; és a dir, de mentida, no fos cas.

– Un règim fiscal que volem que sigui concert, però que no passa de serenata, i així ens va.

I podem seguir posant exemples i més exemples que demostren que tenim un país de joguina.  Per això, m’agradaria demanar, aquest any, un país una mica més de veritat, perquè crec que ja som grans, ens el mereixem i el sabríem cuidar perquè durés molt de temps.

Santa innocència… I més si creiem que ens el portaran els Reis.

css.php