Des 082011
 

La fi de l’etapa Zapatero a la Moncloa es tancarà, com no podia ser de cap altra manera, amb la revelació d’una nova mentida, d’un nou imcompliment dels acords presos i aprovats per llei orgànica:  no pensa pagar els 759 milions d’euros que preveu la disposició addicional tercera de l’Estatut de Catalunya.  Liquidació de 2008, per cert.  Zapatero se’n va, però ho fa d’una manera ben castissa, amb un simpa.  Coses de la modernitat i del progressisme, suposo.

Realment, aquesta postura ja no pot sorprendre ningú, perquè hi ha per fer un llibre ben gros amb la llista d’enganys i incompliments d’aquesta gent.  Per cert, el president Mas en sap bastant d’aquest tema.  Però el que sí que cal destacar són un parell de consideracions, sobre aquesta decisió.  La primera, que es pot incomplir una llei orgànica que forma part de l’anomenat corpus constitucional i no passa res (n’haurem d’aprendre).  La segona, que exigir reduccions del dèficit sense complir els compromisos contrets -i, per tant, reflectits als pressupostos- és fer joc brut i centrifugar el dèficit cap a algunes autonomies per atacar-les després i així justificar la recentralització.  No ho oblidem, que el futur govern és a la cantonada.

La conclusió de tot plegat?  si sumem aquests 759 milions als 1.450 del fons de competitivitat (que m’hi jugo el que vulgueu que no veurem mai), tenim més de 2.100 milions que l’Estat deu a Catalunya (a banda d’altres).  Aquest import, per cert, és el doble del que es vol retallar l’any vinent per complir els compromisos de dèficit.  És a dir, que si Madrid paga el que deu, només per aquests dos conceptes, l’any que ve no només no caldria cap nova retallada sinó que encara tindríem 1.100 milions d’euros disponibles per contribuir a rellançar la nostra economia.

Sra. presidenta del Parlament de Catalunya:  encara pot mantenir que Espanya no ens roba?  Jo penso que és molt clar que sí que ho fa o, si més no, que ens estafa, si així li sembla millor.  I ara, vagi amb els seus companys de partit a fer pactes amb el PP, que ja va anunciant que també té una gran vocació pagadora;  tanta com la dels seus predecessors al govern espanyol.  Aquest és el respecte que els mereix la nostra política econòmica.  Cap.  Quina manera de perdre el temps, de perdre capacitat de negociació, perquè, en el millor dels casos, ens faran passar com a millores de finançament el pagament de deutes (al temps, si no),  i de jugar amb el nostre futur, en definitiva.

css.php