Des 072011
 

Ja cansa sentir un dia i un altre tertulians de tot pelatge dient, amb una boca tan petita que gairebé ni s’obre, i amb un to paternalista insuportable, allò que hi ha funcionaris de tota mena i que no es poden generalitzar les desqualificacions habituals cap a aquest col.lectiu.

La proposta de noves retallades als treballadors públics que ha avançat el Govern facilita aquestes opinions i contribueix a fer aforar un sentiment de disconformitat amb la situació social que patim tots plegats, que ara troba un nou ninot contra el qual disparar:  els funcionaris.

Mireu:  fa més de 25 anys que treballo a l’Administració de la Generalitat.  He passat per tres cossos diferent, després de múltiples oposicions (no us en puc dir quantes, perquè fa temps que em vaig descomptar) i d’un pelegrinatge d’anys per diferents localitats prou allunyades de casa meva, amb atribucions ben diverses.  Ara tinc una plaça de tècnic i mai  he tingut cotxe oficial, ni  targeta de crèdit de l’Adminsitració, ni he cobrat per assistir a cap reunió (ans al contrari, avanço les despeses dels meus desplaçaments de feina i les recupero molts mesos més tard), ni he tingut cap sobresou fantasma, ni cap “bufanda”, i el meu salari -us convido a comprovar-ho perquè són dades públiques- en els darrers 25 anys no recordo si mai ha crescut per sobre de l’IPC -ni en temps de bonança.

Per què explico tot això?  perquè sovint es confonen el treballador públic amb el càrrec polític, i unes administracions amb unes altres.  Tot això que us he exposat no és cap cas aïllat, és la situació dels milers de treballadors públics de tots els àmbits;  dels odiosos funcionaris.

Ara ens hem de sentir que tenim privilegis, quan ens hem passat anys escoltant que erem uns pringats covards i conservadors i que cobravem quatre duros a canvi de no arriscar res en la vida.  No som agents productius, diuen.  Proveu d’imaginar seriosament una societat sense administracions, i veureu de què us serveix la vostra productivitat.  Per cert, demaneu què en pensen dels sous públics molts càrrecs polítics que arriben per primer cop a l’administració després d’unes eleccions i no s’acaben que la realitat del que realment cobraran sigui la que és.

Ens retallaran un cop més les condicions laborals.  N’estic segur, i el nostre desprestigi social serà una mica més gran (així es justifiquen una mica més fàcilment les retallades).  Venen ganes de transformar-se en aquesta caricatura que sovint es presenta com a prototip de funcionari.  De debò que sí.  Ja avanço que no ho faré, perquè no m’hi trobaria, però reconec que, per primera vegada en més d’un quart de segle d’ofici, em venen ganes de fotre el barret al foc, i que dispari qui vulgui.

css.php