Jun 252019
 

Dimarts amb regust de dilluns, per començar aquesta setmana laboral estranya i escapçada, que tancarà un mes de juny que se’n va per sempre, deixant un rastre de calor intensa. Ara sí, ja som a la porta de l’estiu de calendari; del que obliga a combinar agendes per lligar les vacances, i el que ens durà lluny, amb una mica de sort, del dia a dia i de la monotonia.

I és que no ens enganyem, durant el juliol i l’agost, tot canvia de ritme. Molt d’allò que és habitual i quotidià es trasbalsa, o directament s’atura, en una pausa en què mig país va alternant festa i feina, i l’altre mig no descansa ni un minut, per mirar de fer el seu particular agost.

Però malgrat tot, res no s’atura del tot. Aquest llarg i estrany cap de setmana ha començat el trasllat dels presos polítics a presons catalanes. Curiós que sigui justament aquests dies de cap de setmana llarg. O potser ben triat, si el que es vol és poc soroll. Aquest és un d’aquells fets que ens recorda que els jocs de mans existeixen arreu, i que sempre passen coses quan tothom està mirant cap a una altra banda. Habilitat o covardia? Podem triar.

Sigui com sigui, tot arriba i tot passa. I lentament, com enmig de la mandra d’un migdia d’estiu, tot es va fent habitual, i rutinari. I tot es va desenfocant i es va perdent, com diluït per la calitja. Més ens val aprofitar aquests mesos que ja tenim a tocar, ni que només sigui per aparcar en un costat del nostre dia a dia, alguna que altra realitat impossible d’entendre i que se’ns va fent rutinària, de tant irracional com és. Setembre arribarà, i qui sap carregat de què. Però això serà un altre dia. Avui, no.

css.php