Jun 222019
 

Doncs, com aquell que no vol la cosa, ahir va arribar, puntual com sempre, l’estiu. I a fe de déu que ho va fer fidel al seus principis i a la seva manera, amb calor intensa i amb tempestes, en una barreja estranya i no sempre del tot fàcil de pair. Però és el que té aquesta estació tan esperada i, malgrat tot, sempre tan criticada.

A més, l’estiu sempre entra per la porta gran, a les nostres vides. Hi entra amb la nit de Sant Joan, com a primer bon dia, que no és poca cosa. Això, però, avui encara no toca. Avui és un dia de trànsit entre l’entrada d’aquest nou estiu que qui sap què ens té preparat, i una revetlla que ja s’ensuma i que a poc a poc va prenent forma. Avui és un bon dia per gaudir de la fresca de primera hora del matí, quan el sol tot just s’insinua rere l’horitzó, i quan els ocells comencen a recordar-nos que aviat tocarà llevar-se.

Temps d’estiu. Temps lent, de mandra i horaris desordenats. Temps de dies llargs i nits curtes. Temps de vacances amb regust de mar, de muntanya, de carretera i manta. Temps d’aparcar les rutines i la rigidesa del ritme d’un dia a dia que se’ns menja a poc a poc. Temps de gaudir de la llum i fins i tot d’aquella calor que ens abraça, ens reconforta i ens molesta al mateix temps. Ahir va començar l’estiu. Ahir es va acabar un cicle que ens ordena més enllà del calendari, i avui mateix en comença un de nou, breu i intens, com la memòria de cadascun dels estius que hem viscut.

Avui és un bon moment per fer festa abans de la festa. I entre festa i festa, per gaudir de les bones companyies i dels afectes que no saben de mesos ni de dates, ni d’estacions d’inici, ni finals, perquè ni comencen ni s’acaben, i només perduren. Quina millor manera de rebre l’estiu?

css.php