Jun 162019
 

Tot sovint s’ha dit que darrere d’un gran home sempre hi ha una gran dona. Avui aniré una mica més enllà i defensaré que darrere de tot protagonista sempre hi ha un gran secundari (o tota una colla). És allò dels equips de treball, dels músics de l’artista, o de tothom que fa entre bambolines perqué l’obra surti ben polida.

Ben mirat, això passa en tots els àmbits, des de la família fins a la feina, i inclús a dins de nosaltres mateixos, que acabem sent una estranya suma d’influències de la gent que ens envolta i que entra i surt de la nostra vida deixant-nos sempre alguna empemta o altra.

Aquesta setmana que se’ns va per sempre hem conegut la notícia de la mort de la Laura Almerich, guitarrista inseparable de Lluís Llach i, sense cap mena de dubtes, una d’ aquelles persones que, amb el seu talent, fan lluir algú altre, des de la seva posició discreta, gairebé invisible, fins i tot.

Aquesta luctuosa notícia m’ha fet recordar la gran importància d’aquells que no es veuen, però que fan la seva feina, i que tant es troben a faltar quan no hi són, perquè res no és igual sense ells, i tot va coix. Exactament igual com nosaltres, sense els nostres.

css.php