Jun 112019
 

De vegades, la realitat se’ns posa al davant, fins i tot per partida doble, en una mena d’intent desesperat de fer-nos entendre que les coses són com són, i que les fantasies, per més boniques i més idíl·liques que puguin resultar, només són això, fantasies, fins que no es posin els mitjans per fer-les possibles. Ahir mateix, de fet, vaig ensopegar amb dues notícies que exemplifiquen això de la fantasia i la realitat.

La primera notícia fa referència a les negociacions entre PSOE i Ciutadans a Múrcia, per mirar de formar govern, tant a la Comunitat com a l’ajuntament de la capital, en un intercanvi de cromos, ja prou habitual. La sorpresa és que els hipotètics socialistes s’avenen a incloure en l’acord una referència explícita a la defensa de la unitat d’Espanya i al suport sense matisos a l’aplicació de l’Article 155 si la Generalitat de Catalunya no acata l’ordre constitucional. Ciutadans, encantat de la vida, amb aquesta nova involució política a Catalunya perquè, al cap i a la fi, aquest és el seu gran principi fundacional. Els socialistes catalans, callats, no fos cas.

La segona, fa referència a la negativa de la Junta Electoral Central a admetre determinades fórmules de jurament o promesa de la Constitució, en el moment de prendre possessió com a regidors. En concret, la cosa va contra aquella proposta de l’ANC de jurar o prometre “per la república catalana”. Francament, em costa entendre que en nom d’una república que no existeix, per més que vulguem i que diguin, s’acati una constitució que sí que existeix. El seny i la rauxa, potser?

Fantasia i realitat cara a cara, un cop més. Aquí seguim perseguint quimeres mentre allà estrenyen el setge, des de tota mena d’institucions, contra qualsevol intent d’independentisme. Nosaltres ens quedem amb el consol dels somnis, mentre ells avancen en la seva particular i perillosíssima construcció política. N’aprendrem algun dia, a fer servir les nostres institucions?

css.php