Jun 212019
 

Qui no ha dit mai allò de “tant que costa de preparar i després passa en un moment”? Segur que ningú s’ha estat mai de pronunciar aquesta frase, o alguna de similar, i sempre amb tota la raó del món. A poc que ens ho mirem, ens adonem que una bona part de la vida se’ns en va fent plans, organitzant, programant, preparant un futur que ha de venir, i que volem que surti bé, al nostre gust. I finalment, aquest futur arriba, més o menys com havíem imaginat, passa com una exhalació, i ens deixa, com aquell que diu, amb la mel als llavis, i amb un grapat de records.

Ben mirat, és com si la vida ens anés desfilant entre projectes i records, sense massa temps, tot i que sempre intens i valuós, per viure un present que se’ns escapa entre els dits. I malgrat tot, seguim preparant i imaginant allò que ha de venir, ja siguin unes vacances, una feina, una celebració, una trobada… I això, no ens enganyem, ens fa feliços, perquè ens fa sentir amos de la nostra existència i d’allò que vivim. I és que, segurament, el breu instant que és el present és massa poc per acumular totes les il·lusions com som capaços de generar, i ens cal aquest preludi, amb el seu temps afegit a l’avançada.

I després arriben els records. Ah!, quina meravella el bagul de la memòria. Amb quina precisió elimina allò que molesta, i deixa només les millors sensacions, les paraules i els gestos amables, potser per dir-nos que tot està bé, i que tot el que vivim ens porta al punt exacte allà on som, que segurament és l’únic on realment podem ser, i on hem de ser.

Avui és un dia de preparatius per a molta gent del meu voltant. Benvinguda sigui aquesta barreja de preocupació i d’il·lusió que obre la porta d’una realitat molt temps imaginada, finalment viscuda, i que de ben segur no oblidarem mai.

css.php