Jun 122019
 

Ho diu un informe que es va presentar fa un parell de dies: gràcies a Internet, els nostres fills entren en contacte amb la pornografia als vuit anys i se’n fan consumidors habituals cap als catorze. Cap bona notícia, sens dubte, i menys encara quan veiem que l’informe afegeix que això comporta l’assumpció com a normals de determinades pràctiques de risc, com ara el sexe amb desconeguts i sense preservatiu, o altres de particularment violentes i marcadament masclistes. Fins aquí el retrat de la realitat actual.

La meva pregunta, més enllà de posar-me les mans al cap i demonitzar Internet, cosa sempre massa fàcil i ben inútil, és quina classe d’educació, i per què, estem impartint, que fa que un nen, o un adolescent, tingui molt clar que Rambo és un personatge de ficció, si parlem dels militars, que Indiana Jones és una fantasia revestida d’arqueòleg, que Luke Skywalker no té res a veure amb els astronautes, o que Mary Poppins mai no serà la cangur de ningú, però que no destria el mateix nivell de ficció quan es tracta de pel·lícules per a adults i permet que els seus protagonistes esdevinguin paradigmes a imitar en la seva vida real.

Més enllà de les anàlisis i les descripcions, segurament exactes, i sempre benintencionades, caldria demanar-nos què fem, davant d’aquesta realitat. Si mirem els mitjans, com a aparador que són de la nostra societat, hi trobem un protagonisme més que excessiu d’autèntics delinqüents sexuals (la manada, sense anar més lluny, però també multitud de personatges més o menys famosos a qui es perdona tot) i una condescendència, inclús judicial, amb aquest tipus de delictes. Per tant, referents reals que en lloc de ser criminalitzats sense pal·liatius, sempre es mostren amb un cert grau de condescendència i amb una absoluta tolerància, en la major part dels casos.

Si som capaços de mirar cap a una altra banda davant d’aquesta realitat, com ens pot estranyar que els nostres fills s’aventurin, sense filtres, sense educació i sense esquemes d’anàlisi crítica per destriar veritat i ficció, en el món de la pornografia? És dur d’admetre-ho, però cap govern, cap instància educativa o competent en matèria de joventut ha fet, ni fa, res (o gairebé res, seré generós) per fomentar, de manera clara i sostinguda en el temps, aquesta capacitat crítica, en matèria de consums i pràctiques sexuals, especialment nocius. Potser és que ja ens està bé que les coses siguin com són i que el masclisme, i tot el que comporta (violacions i assassinats inclosos), es mantingui ben viu, també entre les noves generacions. Al cap i a la fi, tot la vida ha estat d’aquesta manera, oi? L’home ben home i, la dona, tota una dona (m’estalvio els detalls). Això si, esquincem-nos les vestidures, en un exercici d’hipocresia majúscul, davant de determinats comportaments dels més indefensos davant d’un món que tot just van descobrint, i rentem d’aquesta manera la nostra consciència, no fos cas.

css.php