abr. 182013
 

Algun dia es farà justícia i els catalans, o els que reivindiquem el dret a usar arreu la nostra llengua, no sé si ho tindrem tot pagat, com deia Francesc Pujols, però sí que, com a mínim ens acabarem guanyant algun premi a la paciència, ni que només sigui honorífic, per allò de no pagar-nos ni un cèntim.

Ja sabem de fa temps que els catalans som insolidaris, avars, estrets de mires, poc viatjats, muy nuestros, radicals, separatistes, proetarres, mig terroristes, dictadors, feixistes, intolerants, mentiders, violents, punyeteros, manipuladors de la història, ignorants, poc pragmàtics, antiespanyols i, d’un temps ençà, nazis, directament.

Pel que fa a l’escola, els que defensem el model d’immersió lingüística, un model de solvència contrastada, tot i que potser mai no s’ha arribat a aplicar plenament com caldria, ens dividim en dos grups:  els nazis i els pederastes, tal com bé ens recorda el diputat valencià  Toni Cantó.

Per cert, ja té la seva conya -a banda de constituir tot un indicador de la seva intel.ligència- que justament sigui un diputat valencià qui faci bandera del dret a escollir la llengua de l’escola quan és al País Valencià que s’han quedat sense poder exercir aquest dret 126.000 famílies que reclamaven l’escolarització en català.

Tot plegat deu començar a afectar seriosament el meu cervell, perquè en llegir les darreres declaracions del diputat Cantó i el seu paral.lelisme entre la defensa del català a l’escola i la pederàstia, m’ha vingut al cap, en un altre curiós paral.lelisme, aquella anècdota que, si no vaig errat, té per protagonista Ovidi Montllor qui, en resposta a un valencià de tota la vida, que li comentava que entenia el català però que no el  parlava, senzillament li va dir:  “com el meu gos, doncs”.

 

css.php