Un dels conceptes que sempre m’havia fet molta gràcia quan vaig estudiar filosofia a l’institut era aquell del pas de la potència a l’acte, de la capacitat de fer, al fet.
Amb el pas dels anys he anat entenent que una cosa és poder fer i una altra de ben diferent és fer. Però molt em temo que no tothom pensa el mateix, especialment el ja inqualificable ministre de l’Interior, i la seva darrera aberració democràtica: l’ordre que ha fet arribar a totes les comissaries instant a identificar i detenir les persones que participin en escraches («escarnis», si voleu), sense que hagin arribat a cometre cap delicte.
Els sindicats de policia, entre molts d’altres, evidentment, ja han posat el crit al cel. A veure com acaba tot o si només és una altra ocurrència del ministre, perquè els drets constitucionals (reconeguts en aquella sacrosanta constitució que tant pregonen), especialment els de reunió i d’expressió saltaran pels aires, si això prospera.
Sembla que estan tossudament entestats a fer tornar els temps en què les identificacions al carrer i, fins i tot, les detencions, no requerien cap més justificació que la voluntat de l’autoritat. Ja veiem que, si aquesta barbaritat tira endavant, no caldrà fer res per ser objectiu de persecució policial i tornarà a haver-hi prou amb la possibilitat que puguem arribar a cometre una actuació delictiva perquè siguem tractats com a autèntics delinqüents.Tot s’hi val per protegir la pau dels responsables de condemnar a la missèria famílies senceres que deixen sense sostre i, a més, endeutades de per vida.
En aquest escenari, tot som potencials culpables del que vulguin. D’això se’n diu totalitarisme, dictadura o feixisme, com més us agradi. Els seus actes els delaten.
