abr. 162013
 

Diu el president Mas que s’estan atacant els símbols catalans, per tal de torpedinar el procés cap a l’exercici del dret a decidir.  No en tinc cap dubte, i així s’expliquen les guerres de banderes, les ofensives la llengua o contra l’escola, les notícies gens documentades i l’ofensiva espanyolitzadora en general, sense anar més lluny.

També diu el president que un d’aquests símbols, amb els quals s’identifica molta gent, és el president Pujol.  Tampoc no en tinc cap dubte.  Pujol i Tarradelles són més que presidents que van exercir el càrrec determinat temps, i representen la recuperació i articulació moderna de la Generalitat i de les nostres institucions d’autogovern.  En aquest sentit són autèntics símbols de la voluntat de recontrucció nacional, igual com ho pugui ser Pascual Maragall, en tant que artífex de la Barcelona olímpica.

Però atenció.  Una cosa és la feina política del president Pujol i una altra és la família Pujol.  Si algun dels fills del president, posem per cas, ha comès algun tipus d’actuació il.lícita o jurídicament sancionable, el cognom no val per a res, perquè aquest cognom no és cap símbol per ell mateix, i haurà de respondre dels seus actes davant la justícia.

Així doncs, el president Pujol és una cosa i els que comparteixen cognom amb ell una altra.  Igual com la feina de recuperació nacional és una cosa i les suposades actuacions punibles una de ben diferent.

Pel bé del país, estaria bé no crear confusió, si més no des d’aquí (perquè als d’allà ja sabem que els encanta empastifar-ho tot), en una qüestió tan delicada, i deixar que la justícia treballi, perquè això, ben segur, servirà per dignificar els símbols que ens representen;  entre ells, el desig compartit d’una societat justa, lliure, honesta i orgullosa del seu autèntic valor, i dels seus referents col.lectius.

css.php