Abr 092013
 

El debat sobre què entenem per cultura catalana és molt vell i, francament, em cansa força perquè em temo que al darrere només hi ha uns determinats interessos, sent generosos només empresarials, de productores, editorials… afincades a Catalunya, que venen també els seus productes en castellà.

D’aquesta manera, i amb el debat sempre obert, els escriptors en castellà representen oficialment la cultura catalana arreu del món (o els músics la nostra creació musical), i els Premis Gaudí sempre compten amb un apartat de polèmica per la definició que fan de pel.lícules catalanes, sense anar més lluny.  I ara, els Premis Nacionals de Cultura també se sumen a aquest corrent, obrint de bat a bat la porta a premiar creadors que treballen en llengües diferents al català, en una clara confusió del que és la llengua nacional (premis “nacionals”, en diuen) i el que és una llengua oficial.

Cataluya, actualment, compta amb tres llengües oficials:  català, occità i castellà.  Però si mirem qualsevol història de la literatura catalana, per exemple, només hi trobarem referències a autors i obres escrites en català.   I és que com a país, com a nació, com a identitat cultural, només en tenim una, de llengua.  Però com que som molt cosmopolites, molt oberts, molt amples de mires i molt acollidors, ens permetem el luxe de considerar llengua nacional qualsevol altra que el català.  Bé, a més del català, de fet.  No fos dit.

Ja és ben veritat que a cada bugada perdem un llençol, però anar diluint el reconeixement de la llengua d’aquesta manera, tot just ara que les ofensives contra el seu ús i el seu paper fonamental en l’educació i en la cohesió del país són brutals, és molt perillós.

Ja em veig a venir, en una futura Catalunya independent, unes quantes llengües oficials (o potser “nacionals”, qui ho sap), i amb totes les benediccions dels nacionalistes de pro.  Francament, per a aquest viatge, no ens caldran alforges.

No sé si som o no una nació, però el que sí que tinc clar és que som (o volen que siguem) més “oficials” que “nacionals”.  I cada dia una mica més.

Cultura nacional o escopeta nacional?  Començo a tenir els meus dubtes.

css.php