abr. 072013
 

Diu la dita que “fins que la lluna d’abril no hagi passat, no donis l’hivern per acabat”.  Enguany, s’està fent bona, aquesta afirmació, perquè el retorn del fred i la constant pesència del vent ens recorden que la saviesa popular s’ha anat perpetuant al llarg dels segles per alguna cosa.

I aquí ens trobem, a principis d’abril, amb ganes d’espolsar-nos l’hivern, enmig d’arbres en flor, d’ocellets cantaires i amb temperatures  prou baixes, que, llevat que siguem devots practicants de l’esquí, ens fan força la guitza.

Tenim ganes de sol, i de posar en marxa, de debò, una nova primavera retrobada.  Tenim ganes de sortir, i de fer hort, i de desar jerseis i abrics, i de tancar, definitivament, la calefacció.  Però no hi ha manera.

Potser és que, a força d’avançar, ens hem arribat a creure que nosaltres marquem la nostra vida i el ritme del temps.  I no és el cas.  Tocarà esperar una mica més, segurament uns pocs dies, perquè els nostres desigs els facin realitat.  El cicle de les estacions té el seu pas propi -de vegades una mica juganer i entremaliat-, que sempre s’acaba complint.

Cal, doncs, una mica de paciència -important tenir-ne una bona dosi sempre a mà- i esperar que passi, lenta però inexorable, la lluna d’abril i s’endugui l’hivern a una altra banda.

Tingeu un bon diumenge.  Potser l’últim de fred?  Qui ho sap, no oblidem que “abrils i senyors, tots traïdors”.

css.php