abr. 102013
 

Una de les coses interessants que tenen els calendaris, a banda de recordar-nos on som, en el cicle de l’any, és que cada dia hi trobem alguna efemèride més o menys curiosa o que fa de bon recordar, si més no.

Ahir, per exemple, 9 d’abril, va fer dos anys dels concerts (en van ser quatre de simultanis a diferents llocs del país) Canto.cat, una experiència que la crisi i els canvis socioeconòmics que està patint la nostra societat s’han endut per davant, igual com tants i tants projectes i tantes i tantes il.lusions.

Curiosament, fa pocs dies, va sortir el número 22 de Treballs de Sociolingüística Catalana, publicació de la Societat Catalana de Sociolingüística, que recull, entre altres, les aportacions que es van fer a la taula rodona “Joves, mitjans de comunicació i consum cultural (I): música, premsa musical i ràdio”, en el marc de les jornades que va acollir el Palau Firal i de Congressos de Tarragona, el novembre de 2010, sota el lema “Competències, representacions i usos de la llengua en l’àmbit juvenil”.  Entre aquestes aportacions hi ha una sobre aquest projecte musical, el Canto.cat.  Si hi teniu curiositat, o nostàlgia, li podeu fer un cop d’ull.

Com que aquests concerts van ser la culminació d’una feina de set anys, en què hi van parcipar molts professionals de camps ben diferents:  administració, tècnics en muntatges musicals, dissenyadors gràfics, televisions, entitats diverses, comunicadors i, sobretot, músics, molts músics tant amateurs com ben professionals, joves i no tan joves, però tots amb unes dosis d’il.lusió francament envejables, he cregut que valia la pena dedicar un record a aquest projecte que, com tots els projectes, té el seu moment i, lamentablement, també el seu final.  És llei de vida, diuen.  L’única pena és que res no recull el seu esperit.  Coses de la crisi, imagino.  I no només de l’econòmica, em temo.

css.php