Abr 052013
 

Ja sabem quina és la magnitud real dels atacs dels radicals catalans contra els pobres ciutadans que volen que els seus fills rebin l’escolarització en català:  17 famílies.

No sé si cal comentar gaire cosa més sobre la indecent campanya d’intoxicació que el Partit Popular i Ciutadans han estat fent, tot criminalitzant la immersió lingüística i el dret de la immensa major part de ciutadans d’escolaritzar els nostres fills en català.

Malgrat tot, no em sé estar de remarcar que tota aquesta campanya contra els drets dels catalans no tenia, ara ho sabem del cert, altra intenció que fer mal.  Fer mal al Govern, fer mal als catalans, fer mal al país i, sobretot, fer mal als nostres nens i nenes, intentant de crear conflictes allà on no n’ha hagut mai:  a l’escola.

No sé com qualificar el comportament d’aquests grups polítics, però la cosa aniria entre l’afany de destrucció del nostre model i la immoralitat polítca més absoluta.  Sigui com sigui, se’ls ha acabat el temps de la demagògia i del terrorisme verbal, perquè la gent, un cop més, els ha girat l’esquena.

Si posessin el mateix interès a defensar altres minories, no tan minoritàries, per cert -com ara els 126.000 (sí, sí, 126.000, no 17) nens i nenes del País Valencià que no han pogut estudiar en català, malgrat haver-ho demanat-, la democràcia i el país sortirien guanyant.

Però, és clar, això no ho poden fer servir com a arma, no els serveix per a fer mal, sense cap altre objectiu.  L’únic que no els importa el més mínim són els drets dels estudiants.  D’això no en tinc cap dubte.

css.php