gen. 292013
 

A poc a poc, anem coneixent detalls de quin és el model productiu i de desenvolupament econòmic del PP.  De fet, l’hem d’anar muntanat a partir de diferents mesures i iniciatives que es van prenent i que ens ajuden a entendre de quin és el seu model de l’Espanya del futur.  Si algú esperava la definició d’un model global o una planificació de desenvolupament econòmic, ja pot anar deixant de somiar truites.

A tall de primer esbós d’aquest nou model, tres apunts de la premsa dels darrers dies:

Més subsidis a zones on aquestes ajudes, sumades a percentatges altíssims del nombre de funcionaris (si fa no fa el doble que a Catalunya, amb moltes menys competències), dibuixen un panorama de productivitat ben singular.

Macroprojectes.  La inutilitat de grans infrastructures no és obstacle per perserverar en el model, especialment allà on el PP fa i desfà al seu gust des de fa anys.

– Més reduccions de pressupostos a propostes de relació interuniversitària.  Fora les beques “Séneca”.  Deuen ser un luxe innecessari.

En resum:  subsidis, totxo i manca de formació.  Un panorama que ens resulta prou familiar, per ranci.

Davant d’aquestes perspectives, costa imaginar que anuncis com el d’ahir siguin gran cosa més que obrir de bat a bat les portes a una proliferació d’autònoms  als quals se’ls contractaran les feines que fins ara els treballadors de plantilla, amb la corresponent degradació de drets laborals i econòmics, evidentment, i pervertint el valor dels autònoms com a autèntics emprenedors.  I ja m’agradaria equivocar-me, aquest cop.

Realment, si volem tenir alguna mena de futur, cal marxar tan lluny com puguem d’aquesta penosa realitat.  I tan aviat com sigui possible.

css.php