gen. 232013
 

Cada dia tinc més clar que el paraigua de la crisi econòmica i la consegüent necessitat -diuen- de retallar determinades partides pressupostàries és l’excusa perfecta per aplicar tot un seguit de mesures clarament ideològiques, molt més polítiques que econòmiques, de fet.

El govern del PP és un bon exemple d’aquest ús i abús dels arguments econòmics per aplicar un ideari que, en un altre context, difícilment podria ni plantejar.  En aquest sentit, l’àmbit sanitari és un bon exemple, sobretot si mirem el buc insígnia popular que és la Comunitat de Madrid.

Sense entrar en més detalls, només constato la similitud de fons entre aquestes dues afirmacions:

– “Una persona amb discapacitat costa 60.000 marcs a la nostra comunitat“.

– “Té sentit que un malalt crònic visqui de franc del sistema?“.

Per més que irremissiblement els plats sempre s’acabin semblant a les olles, fa feredat posar tots dos discursos l’un al costat de l’altre.  Tanta com constatar la frivolització que fa aquesta gent de conceptes com “feixisme”,  “nazisme” i “cop d’estat” per desqualificar tothom que no pensa o actua com ells.

css.php