gen. 172013
 

Ahir van coincidir dues notícies, en una d’aquelles casualitats que de tant en tant ens obliguen, vulguem o no, a fer una determinada reflexió.

En concret, els notícies parlavan dels dèficits alimentaris que es detecten a moltes escoles i dels consells de la consellera Rigau per millorar els resultats acadèmics, també a les escoles.

Francament, que la consellera demani que els nens vagin a l’escola “esmorzats, arreglats i descansats”, quan la malnutrició infantil afecta el 28% dels escolars, quan es constaten les dificultats per escalfar moltes llars catalanes per manca de recursos econòmics,  i quan la reutilització de la roba cada cop és una pràctica més habitual, no sembla massa adequat, si més no, per a un molt important nombre de ciutadans.

Tornem a constatar una distància enorme entre la Catalunya política, benestant, i la real, assetjada per la crisi. Caldria, doncs, esperar una mica més de prudència, si no mesures concretes per reconduir aquesta situació, per part dels nostres responsables polítics.  No oblidem que ens trobem davant d’una autèntica situació d’emergència internacional.

I és que allò de l'”estat del benestar”, a banda d’una bonica i “progre” expressió, té noms i cognoms concrets; els de milers de persones que pateixen cada dia per les seves necessitats més bàsiques, enmig de la ignorància o de la indeferència.

css.php