gen. 102013
 

“Sentiment desagradable que causa una cosa que repugna”.  Aquesta és la definició de la paraula “fàstic” segons el diccionari de la Gran Enciclopèdia Catalana, i aquesta és la sensació que he tingut en saber que el cas Pallerols, després de tants anys, ni arribarà a judici.

Només tres observacions:

1.  Robar 600.000 € de diners públics i desviar-los a un ús privat és un delicte que, un cop confirmat (res de pressumpte) es resol retornant 388.000 € i sense presó per a cap dels seus autors.

2.  La financiació il.legal d’una formació política es tanca sense cap assumpció de responsabilitats polítiques (ni Duran, ni Millo).

3.  La paraula de determinats líders polítics no val res.

Fàstic, doncs, davant un sistema judicial que empara aquesta realitat i, sobretot, davant d’uns determinats polítics sense cap mena d’escrúpol ni d’ètica, que han fet de la funció pública un negoci particular molt lucratiu.  I aquest cas és només el primer de molts altres que aniran venint.

Però el més trist de tot és que ja ni ens sorprèn.  Serà que ens anem acostumant a viure enmig d’un femer i al fet que allò de lo siento, me he equivocado.  No volverá a ocurrir, ja serveix per a tot, fins i tot per a intentar dissimular una exhibició de cara dura i de cinisme absolutament intolerables que, al seu torn, volen dissimular un robatori, una estafa i una gran mentida.

//

css.php