gen. 212013
 

Quan hi ha una negociació oberta, el més intel.ligent és esperar a veure què en surt, si no és que en som part, perquè res del que es fa ni del que es diu mentre dura té cap valor definitiu, sinó que acostuma a ser no gran cosa més que simple estratègia.  Així és que ens caldrà esperar una mica a veure quin document definitiu es presenta al Parlament el dia 23 per donar el tret oficial de sortida a aquest possible camí cap a la independència, cap a un nou estat català.

De tota manera, des del dia en què es va filtrar el primer esborrany de document, la cosa no pinta gens bé.  D’una banda, tenim un Parlament que podríem qualificar de “no òptim” per garantir un procés en condicions.  D’una altra, tenim una sobrevaloració del terme “consens”, sobrevaloració que la història recent ens demostra que sovint només ha servit per aigualir espectatives.  Finalment, tenim uns posicionaments ideològics de fons que, per més que es vulguin maquillar, són clarament anti-estat propi, com del PSC i Iniciativa, per exemple, o senzillament inassolibles, ara mateix, com la idea de PaïsosCatalans, de les CUP.

La qüestió és si finalment, per tal que surti una foto ben bonica, el que acabarà aprovant-se serà una nova declaració (i ja en portem unes quantes) tan consensuada com inútil, per més que se’n vulgui dir, en aquesta ocasió,  “de sobirania”.

S’acosten temps de canvis profunds a la política catalana.  Ni CiU ni PSC sobreviuran gaire més sense transformacions substancials, víctimes d’unes tensions internes i d’un progressiu descrèdit cada cop menys suportables, i caldran noves propostes més atractives per tirar endavant, entre altres moltes coses, la declaració de sobirania que s’ha d’aprovar d’aquí a dos dies.  El que digui o no digui aquest paper hipotecarà el futur polític del país durant dècades.

Si us plau, en nom del respecte que mereix la ciutadania i de la transcendència del moment històric que vivint, demanaria que, aquest cop, no se’ns vulgui fer passar bou per bèstia grossa, a canvi d’una bonica foto que no serà altra cosa que la del funeral del nostre país.  Això sí, amb la il.lusió suïcida del consens.

css.php