gen. 122013
 

Sembla que aquest cop la cosa va de debò i que es presentarà al Parlament de Catalunya una proposta de declaració de sobirania que suposarà l’autèntic punt de partida cap a la constitució de Catalunya com a estat propi dins d’Europa, en un procés tan incert com engrescador.

La sorpresa, de moment, l’estan donant dues formacions que s’autoproclamen d’esquerres:  PSC i ICV.  Els primers consideren que la proposta adoleix de manca de qualitat democràtica  i els segons troben que la proposta de declaració és excloent, perquè busca el sí.

A veure.  O jo no entenc res o hi ha qui ja no sap què dir per no dir allò que realment pensa.  Crec que és lògic imaginar que si es posa en marxa un procés com aquest és amb l’objectiu de constituir un nou estat, sempre i quan -remarco, sempre i quan- la ciutadania digui que sí en un referèndum, que es com es fan les coses en democràcia, i com es faran en aquest cas.

Argumentar que la declaració de sobirania busca el sí és absurd perquè si no es busqués el sí, si no es busqués canviar alguna cosa, no caldria fer res.  Oi?  Altra cosa és que els ciutadans, finalment, diguem que sí o diguem que no, perquè aquest és l’autèntic dret a decidir, encara que hi ha qui sembla que pensi que tot s’acaba al Parlament, al marge de la gent, en una actitud no massa democràtica.  I aquí és on s’ha de posicionar cadasun dels partits, en el sí o en el no.

Quina paciència…  Tant costa dir obertament que el que es vol és mantenir Catalunya a dins d’Espanya com una comunitat autònoma més i deixar-se de tonteries?  El PP i Ciutadans bé que ho diuen, i no passa res.

//

css.php