gen. 242013
 

Ahir, al Parlament, Catalunya va fer el seu primer pas oficial cap a la seva independència, en autoproclamar-se subjecte polític i jurídic sobirà.

Ahir es va produir el primer posicionament  de Catalunya davant de la comunitat internacional com a país que vol ser reconegut de manera singular i independent, amb una identitat pròpia i diferent.

Per més que ben segur que se’n voldrà treure valor a aquesta declaració de sobirania, sobretot per part d’aquells que hi van votar en contra, val la pena recordar l’editorial de fa uns dies de Vicent Partal, per veure que això és molt més seriós i molt més transcendental del que molts voldrien.

Ara que les diferents forces parlamentàries s’han posicionat amb una claredat absoluta respecte al futur i a la capacitat del nostre país de fer i de decidir, és l’ hora del Govern, que ha fer les passes que calguin, i també la nostra, que hem d’actuar en conseqüència, perquè això no té marxa enrere.

Ahir es va tancar un cicle de 10 anys, al llarg del quals, mitjançant un nou estatut d’autononia, es va fer un darrer intent de trobar un encaix a Espanya;  un darrer intent que, en fracassar, ha obert el camí a aquesta sobirania que es va posar en marxa ahir i que ens ha de dur allà on nosaltres, tots els ciutadans de Catalunya, decidim que volem anar.  Ni més ni menys.

//

css.php