gen. 052013
 

No es respiren bons temps per a la monarquia.  Bé, de fet, no es respiren bons temps per a gairebé ningú, però això de la monarquia és greu.  O preocupant, si més no.

Potser cal aclarir que no em refereixo a la monarquia borbònica sinó a aquests tres personatges als quals, aquesta nit, se’ls gira força feina.  I és que la competència amb el senyor de vestit vermell i barba blanca és cada cop més dura, a l’hora de repartir regals.

Però som una gent prou original i, com passa a cal pobre, sabem aprofitar tot allò que se’ns posa al davant, així que no ens estem de fer festa amb el Pare Noel, ni de fer cagar el tió, ni d’escriure, amb bona lletra, la carta als reis, que les il.lusions repartides sempre saben millor, i com diu la dita, en temps de guerra, qualsevol forat és trinxera.  I qualsevol cosa que ens pugui aportar un bri d’alegria i de llun ha de ser benvinguda.

Avui, nit de reis.  Les cartes a lloc i l’esperança que ens arribi allò que demanem enfilada al capdamunt de tot dels nostres pensaments més íntims.  Malament rai el dia que perdem la capacitat d’engrescar-nos i de creure que la fantasia és alguna cosa més que simple fantasia.

Escribim, que encara som a temps -no oblidem que els reis són mags-, la nostra carta particular, individual i privada a ses magestats d’Orient.  Qui sap si ens endurem alguna que altra agradable sorpresa, aquest any.

I tornat a la realitat més propera, posats a fer, també podem demanar-los alguna cosa a aquests reis de veritat que tenim a la vora.  Personalment, els demanaria que pleguessin (no cal que abdiquin, que pleguin directament), que ja va sent hora que puguem triar qui volem que ens representi, igual com sabem triar en qui volem posar les nostres esperances, els nostres somnis i les nostres il.lusions nadalenques, tant si es tracta de personatges importats o de tradicions ben nostrades.

Que els reis us (ens) siguin generosos.

css.php