gen. 192013
 

Un dels significats de “miserable” és  “que mereix el menyspreu, la indignació, per la seva abjecció, vilesa”.  Aquesta accepció és la que més els escau a tota aquesta colla de personatges polítics que durant les darreres dècades han dut a terme un autèntic saqueig de les institucions en benefici exclusivament propi.

Hem arribat al punt en què cal proclamar obertament que aquella fantàstica i modèlica transició espanyola, aquella que ens havia de portar llibertat, amnistia i l’estatut d’autonomia, s’ha acabat, que ha fracassat estrepitosament des del punt de vista de la qualitat democràtica.  I és que no hi ha partit que n’hagi estat, en major o menor grau, protagonista que s’hagi pogut deslliurar del tuf intents de la corrupció.

I ara què?  Doncs potser és l’hora d’exigir responsabilitats penals, tot i que ja sabem que els delictes prescriuen, no s’arriben a jutjar o s’indulten, i que sempre hi ha un refugi de luxe per recol.locar qualsevol impresentable personatge corrupte, en forma de consell d’alguna gran empresa, preferentment privatitzada o, inclús, d’institució de l’Estat.

No ens enganyem, no hi ha alternativa.  És impossible construir res de positiu sobre els fonaments de tots aquests personatges que, cada amb més claredat, estan obrint de bat a bat portes i finestres al feixisme, disfressat de valedor de les llibertats i de la justícia.  És imprescindible una renovació absoluta, profunda, de noms, de persones i d’idees a tots els partits, tant aquí com allà.  I a casa nostra encara més perquè, a sobre, ens urgeix un nou estatus polític que ens permeti una autèntica transició nacional per ser qui vulguem ser, sense límits.

Mentre tot això no arribi, haurem de seguir respirant la ferum indigna de la corrupció institucional, perquè ja no es pot obviar que ens han robat quatre dècades de democràcia real, i riure i plorar alhora, amb aquest antològic número musical del Polònia, un programa de TV3 tan amenaçat com imprescindible.

css.php