Ago 212012
 

La manifestació de l’11 de setembre, molt abans que no es faci, ja està produint alguns efectes força importants.  Potser el més important, el de clarificar, i de quina manera, el panorama polític al nostre país, de cara al futur immediat.  A grans trets:

– Els partits que s’autoproclamen independentistes o més o menys afins, segeuixen entestats a mantenir uns tacticismes estúpids que res de bo no aporten a la causa independentista.  Em refereixo a Solidaritat, Esquerra, Reagrupament o Iniciativa, per exemple.  Les CUP, en una actitud clarament suïcida, es demarquen de la manifestació unitària (tot i que potser canviaran de postura).

– El PP i Ciutadans manenten la seva línia clarament oposada a qualsevol idea independentista i negant, sota el pretext de la crisi, qualsevol demanda de millora, sobretot econòmica o nacional.  Res de nou.  Ah!, per cert, senyora Camacho, sí, ens podem tirar el temps que vulguem parlant de la manifestació de l’11S (només faltaria), altra cosa és que a vostè no li agradi.

– El PSC ja diu obertament que no està d’acord amb la independència i es desmarca de la manifestació de l’11S,  si aquest n’és el lema (que en tenen cap dubte?).  PSC, encara?

– CiU ja no sap què fer i veu que el temps corre en contra seu.  El globus sonda del pacte fiscal com a lema de la manifestació no se’l creuen ni ells mateixos i veuen que s’acosta el moment de posicionar-se en un cantó o altre i aquest posicionament, sigui on sigui, els crearà tensions, potser, insuportables.

No és que l’escenari sigui gaire sorprenent, perquè tot es podia preveure, però sí que, com a mínim, és clar i no deixa espai a interpretacions.  Cadascú és allò que és i no cap altra cosa.

Mentrestant, la gran marxa convocada i liderada per la societat civil ha aconseguit deixar fora de joc els partits, en aquesta exhibició de despropòsits que he comentat, i sense saber ben bé què fer.

Potser és fer molta ciència ficció augurar la desaparició o la residualització d’algun dels grans partits actuals i la irrupció d’alguna nova força, coalició o el que sigui, segurament liderada per algú que no provingui de la classe política tradicional, però amb un gran suport social?  Coses més rares s’han vist i el panorama d’una Catalunya independent a no gaire mig termini cada cop és més realista (com la manca de capacitat de resposta a les demandes socials, de credibilitat i de reflexos dels partits en aquesta qüestió).

No hi ha dubte que arriben temps de canvis, perquè l’únic projecte polític capaç de generar il.lusió col.lectiva, avui, a Catalunya, és la independència.  Cap altre.

css.php