Ago 162012
 

Si mirem el significat de “nació” hi trobarem que parla de comunitat amb uns determinats vincles que li donen fesomia pròpia, diferencial i diferenciadora.  Si parlem de Catalunya i de llengua, crec que és evident que allò que ens suposa un vincle i que alhora ens fa diferents d’altres comunitats és el català.

La polèmica està servida.  Es planteja, i amb suports prou importants, que els Premis Nacionals de Cultura que atorga la Generalitat de Catalunya, en la seva modalitat de literatura, puguin premiar autors catalans d’obra en espanyol.  Val a dir que alguns dels premiats ja tenen obra en espanyol, a més d’en català, però en tenen, i important, en català.  D’altra banda, què entenem per “català”?  Nascut a Catalunya?  Que viu i treballa a Catalunya? (des de quan?, des de fa cinc anys?  des de fa deu?…).  Com que no podem reconèixer la nacionalitat catalana de les persones, la definició del concepte “català”, políticament massa restrictiu si parlem de lloc de naixença, es fa impossible, ben aviat podem estar premiant com a autor català un escriptor, posem per cas, de Cuenca, que escriu en espanyol i que passa llargues temporades a Barcelona.

Sigui com sigui, i més enllà de qüestions de definició política, la llengua nacional de Catalunya, la que ens diferencia davant del món, és el català.  L’espanyol hi és cooficial perquè ho mana la constitució espanyola i l’occità (aranès) perquè ho estabeix l’estatut.

Si volem que els Premis Nacionals de Cultura puguin seguir mantenint l’adjectiu “nacionals” amb un mínim de sentit, han de reconèixer, pel que fa a literatura, la qualitat de l’obra en català, fins i tot amb independència del lloc de naixement l’escriptor, perquè penso que un autor, posem per cas, suec, amb obra en català, fa literatura catalana i, el dia que s’escrigui una nova història de la literatura catalana, hi serà.  Si no, sempre podem instituir els Premis de Cultura de la Generalitat de Catalunya i posar-hi les bases que vulguem, però ja no seran premis nacionals.

La polèmica està servida i sé perfectament que la meva postura desperatarà no poques posicions en contra i no pocs qualificatius d’acomplexat, poc obert de mires, poc cosmopolita…  però què hi farem.  Pitjor és anar perden llençols a cada bugada, que ja no ens en queden gaires.

Per cert, amb aquest mateix raonament que es fa servir per canviar el criteri dels premis, algú em pot justificar la immersió lingüística?

css.php