Ago 072012
 

I com si el món i la realitat no anessin amb ells, els defensors de l’Espanya eterna no paren, ara que tenen un poder gairebé absolut arreu:

– El ministre Gallardón, llença una gallarda ofensiva contra l’avortament i la cosa apunta a un retrocés de més de trenta anys en els drets de les dones.  A avortar, a Londres, i qui s’ho pugui pagar.

– Cap retallada als sectors “estratègics”:  l’església i el gran capital i tota mena d’ajudes a la banca.  En contrapartida, el desmantellament absolut dels drets dels treballadors, amb el pretext de la crisi.

– Ofensiva contra el català a tots els territoris on es parla, i especialment contra el seu ús a l’escola i a l’administració.

– Reforma de l’assignatura d’educació per a la ciutadania, o com li vulguin dir ara (“formació de l’esperit nacional” potser seria un bon nom) que comporta la desaparició de la lluita contra l’homofòbia i contra la violència masclista.

– Ofec econòmic sense precedents contra Catalunya, a base de l’incompliment sistemàtic de qualsevol compromís i de la burla descarada contra qualsevol plantejament que surti d’aquí.

– Hostilitat desfermada contra tothom que es proclami no radicalment espanyolista, com ara el jugador d’hoquei Àlex Fàbregas.

– Menyspreu absolut cap a l’educació generalitzada i cap a la investigació (torna el que inventen ellos).

– Purga de periodistes no adeptes al règim, a la televisió pública, ja en mans d’antics responsables de Telemadrid o d’excol.laboradors dels governs Aznar.

– Amenaces a entitats, com ara Facua, que defensen els drets dels consumidors, per denunciar algunes pràctiques guvernamentals.

– Impunitat en l’ús de teminologia feixista per a nous municipis, com ara Guadiana del Caudillo, en una exhibició de menyspreu a la memòria històrica i a la democràcia.

– Utilització sistemàtica de la mentida i de la indefinició com a protocol d’actuació del govern.  D’incompliment de promeses electorals, millor ni parlar-ne.

Aquest és l’escenari actual i el full de ruta del futur al Regne (popular) d’Espanya.  I mentrestant, el president Rajoy de vacances (es veu que sí que pot), com si la cosa no anés amb ell.

Realment algú se pot sentir identificat (còmplice) amb aquestes maneres de fer?  Jo no.  I m’agradaria molt que el govern del meu país tampoc.

css.php