Ago 092012
 

Si anem fent cas de tota mena d’indicadors i d’indicis més o menys raonables, Catalunya va, inexorablement, cap a la seva independència d’Espanya.  I la prova més clara no la tenim només en la nostra voluntat com a poble (ja són moltes les enquestes que així ho indiquen), sinó sobretot en l’augment de l’hostilitat a Espanya cap a tot el que soni a català, i no poques ganes de veure’ns com més lluny millor.  Perfecte.

Només algunes pinzellades:

Cada cop són més els espanyols que volen recentralitzar Espanya.  El que està clar és que Catalunya no admetrà la supressió del seu autogovern.  Potser és que ens trobem davant la fi de l’absurd, inútil i caríssim café para todos.  Ells ho van inventar i ells el poden destruir.

– Les xarxes socials van plenes de missatges espanyols que celebren l’eliminació dels Jocs de la selecció espanyola d’hoquei, 16 dels 18 components de la qual són catalans, com ara el tristament famós Àlex Fàbregas.

– Fins i tot, Jiménez Losantos demana fer fora Catalunya d’Espanya.

Ja ni els diners que Espanya ens pren no semblen necessaris, i menys en un escenari de rescat d’una economia de nous rics que fa aigües.  Ja no els ve d’aquí.  I no oblidem que Catalunya, sense Espanya, és perfectament viable, a nivell econòmic.

I és que, a poc a poc, sembla que Catalunya està esdevenint un veí incòmode per a una Espanya que es vol reunificada.  Paral.lelament, cada cop són més els catalans que parlen obertament d’expoli econòmic i d’independència com a única solució possible, expressions cada cop més freqüents, també, als mitjans de comunicació estrangers.  I és que l’evidència, per més traça que es tingui mentint, no es pot amagar.

Va sent hora, doncs, d’aprofitar la conjuntura i fer el pas.  O ara, o mai.  Només cal, definitivament, decisió política.

css.php