Ago 042012
 

Alguna cosa va molt malament (de fet és intolerable) quan la Generalitat deixa de pagar serveis socials especialment sensibles i reconeix, sense cap rubor, que la llista d’impagaments és important.

No poder pagar els deutes concrets, d’entrada, només pot ser per dos motius:

1.  Es van fer malament els pressupostos i no es poden assumir els compromisos contrets.

2.  Els diners compromesos, i que s’haurien de rebre puntualment, no arriben.

Sigui com sigui, caldria començar a dir les coses pel seu nom, perquè el país no mereix aquest clima d’incertesa i de pànic, fins i tot, que en res no contribueix a redreçar la situació econòmica.

Si els números s’han fet o  s’estan gestionant malament, caldria exigir responsabilitats clares (ja no n’hi ha prou d’allò de les mesures a contracor o de disculpes demanades amb la boca petita) i canvis radicals en la gestió.  I si el problema és, com apunta el conseller Mas-Colell, que Madrid no transfereix els diners que ens pertoquen,  potser aniria sent hora de pagar amb la mateixa moneda (a Madrid, i no als catalans més febles, per variar).

En qualsevol cas, i sigui el que sigui, recomano aquest il.lustrador enllaç, que ens mostra, amb tota claredat, perquè anem com anem, més enllà d’unes explicacions entenedores dels nostres responsables polítics, que mai no arriben.

També aniria sent hora d’aplicar, o d’exigir que s’apliquin, algunes de les mesures que apareixen en aquest article, deixar en pau els que menys tenen, i començar a enfocar les retallades i l’increment de la recaptació cap als autèntics responsables de la situació que patim, que no són ni els dependents ni els menors tutelats, precisament.

css.php