Ago 152012
 

De tant en tant ens arriben notícies que parlen, amb una claredat meridiana, de l’odi que genera la demogògia feixista i que alimenta la tensió entre Espanya i Euskadi, massa sovint mantinguda per raons ideològiques i de rendiments polítics immediats, simplement, en un exercici d’irresponsabilitat absoluta.

Un exemple el tenim en l’apedregament d’una colònia d’escoltes bascos que s’estava fent a Cantàbria.  I és que si algú pensava que determinades declaracions ministerials, determinades línies editorials i determinades actituds d’alguns col.lectius socials eren innòcues, ja pot anar canviant d’opinió, perquè insolvència mental i el fanatisme dels grans els poden acabar pagant els més petits.  L’odi genera odi i la violència verbal porta a la violència física.

Esgarrifa pensar què podia passar pel cap dels monitors bascos mentre miraven de protegir com bonament podien els nenes al seu càrrec d’aquest atac, enmig d’una pluja de pedres que va durar 25 minuts.  El temps és remarcable, perquè parla d’una clara voluntat de fer mal a aquells que no poden defensar-se i d’una premeditació evident.

Aquesta és l’Espanya tolerant, democràtica i constitucional, i així s’expressa.

css.php