Ago 252012
 

El retrocés que pateix Espanya, a tots nivells, també té la seva expressió en la consideració de les dones, molt més propera al masclisme de la primera meitat del segle XX que la que cabria esperar del segle XXI.

Com en tants altres àmbits (recentralització de l’estat, apologia dels valors catòlics, supremacia hispana…) Intereconomia s’erigeix en instrument bàsic (no l’únic) d’aquesta autèntica reconstrucció de la societat espanyola.  Dos exemples:

1:  Joaquín Ramos Marcos a Carme Barceló:  “¿me va a decir una señorita o señora lo que tiene que hacer un jugador?”.

2:  Tomás Roncero, també a Carme Barceló:  “la mujeres cuando están calladas, dan gusto, de verdad“.

Si hi afegim l’ús i abús dels tòpics masclistes en tota mena de programes, com ara l’expressió “le pedí permiso a mi marido” referida a una dona que volia sortir de nit amb les amigues que vaig pescar no fa gaire en un programa de monòlegs (Telecinco també en sap força, d’això), no hi ha dubte que ens trobem davant d’una autèntica marxa enrere pel que fa als drets i a la posició social de les dones, que troba en la televisió un gran mitjà per fer apologia de la superioritat masculina, de manera més o menys subtil o més o menys grollera, però constant i efectiva.

I per si algú encara tenia cap dubte, TVE, sí, sí, la televisió pública espanyola, per boca del segregacionista ministre Wert, anuncia el desdoblament del seu canal Clan en dos de nous:  Clan Boys i Clan Girls.  Tremoleu pel missatge que s’hi vehicularà.

De debò que les dones catalanes volen formar part d’un país que les maltracta i humilia d’aquesta manera?

css.php