Ago 122012
 

En una de les seves cites poc conegudes i poc reproduïdes, tan poc que no l’he pogut localitzar, Marilyn Monroe venia a dir que cal molt amor propi per tirar endavant en la vida.  Quan vaig saber d’aquesta frase, vaig pensar que era sorprenent que fos de Marilyn, una dona que mai va poder trobar l’equilibri entre el que ella era i pensava i la imatge que en tenia bona part del món, massa simple i superficial.

Crec que aquesta apel.lació a l’amor propi és impresindible en els temps que corren.  Ara ja sabem que només comptem amb nosaltres mateixos per tirar endavant la nostra vida.  La banca, l’empresa, la política…, ens han girat l’esquena, sense cap mirament pel que nosaltres necessitem o sentim, un cop ens han utilitzat per assolir els seus objectius i per obtenir els seus guanys.

Ens caldrà tirar d’amor propi, i molt, per seguir endavant.  I no vull dir per mantenir la nostra forma de vida, ni la nostra feina, ni per canviar el cotxe o anar de vacances, no.  Vull der per tirar endavant, simplement, perquè tenim l’obligació de fer-ho i perquè hi ha gent que confia que ho fem, que espera que no defallim, que no entrem en la dinàmica del fatalisme i que demostrem que davant de les dificultats tenim recursos nostres, personals, per no rendir-nos.

Amor propi.  Creure en el nostre potencial i en la nostra capacitat d’adaptar-nos a qualsevol context i sortir-ne amb èxit.

Si a sobre aconseguim envoltar-nos de gent que creu el mateix que nosaltres, no hi haurà renúncia, ni pèrdua que ens pugui fer defallir.  I no defallir acostuma a ser sinònim de triomf.

Potser és hora de tornar-nos a estimar una mica i de tornar a creure en nosaltres, perquè ens hi juguem massa.  Potser tant com la Marilyn.

css.php