Ago 212012
 

La manifestació de l’11 de setembre, molt abans que no es faci, ja està produint alguns efectes força importants.  Potser el més important, el de clarificar, i de quina manera, el panorama polític al nostre país, de cara al futur immediat.  A grans trets:

– Els partits que s’autoproclamen independentistes o més o menys afins, segeuixen entestats a mantenir uns tacticismes estúpids que res de bo no aporten a la causa independentista.  Em refereixo a Solidaritat, Esquerra, Reagrupament o Iniciativa, per exemple.  Les CUP, en una actitud clarament suïcida, es demarquen de la manifestació unitària (tot i que potser canviaran de postura).

– El PP i Ciutadans manenten la seva línia clarament oposada a qualsevol idea independentista i negant, sota el pretext de la crisi, qualsevol demanda de millora, sobretot econòmica o nacional.  Res de nou.  Ah!, per cert, senyora Camacho, sí, ens podem tirar el temps que vulguem parlant de la manifestació de l’11S (només faltaria), altra cosa és que a vostè no li agradi.

– El PSC ja diu obertament que no està d’acord amb la independència i es desmarca de la manifestació de l’11S,  si aquest n’és el lema (que en tenen cap dubte?).  PSC, encara?

– CiU ja no sap què fer i veu que el temps corre en contra seu.  El globus sonda del pacte fiscal com a lema de la manifestació no se’l creuen ni ells mateixos i veuen que s’acosta el moment de posicionar-se en un cantó o altre i aquest posicionament, sigui on sigui, els crearà tensions, potser, insuportables.

No és que l’escenari sigui gaire sorprenent, perquè tot es podia preveure, però sí que, com a mínim, és clar i no deixa espai a interpretacions.  Cadascú és allò que és i no cap altra cosa.

Mentrestant, la gran marxa convocada i liderada per la societat civil ha aconseguit deixar fora de joc els partits, en aquesta exhibició de despropòsits que he comentat, i sense saber ben bé què fer.

Potser és fer molta ciència ficció augurar la desaparició o la residualització d’algun dels grans partits actuals i la irrupció d’alguna nova força, coalició o el que sigui, segurament liderada per algú que no provingui de la classe política tradicional, però amb un gran suport social?  Coses més rares s’han vist i el panorama d’una Catalunya independent a no gaire mig termini cada cop és més realista (com la manca de capacitat de resposta a les demandes socials, de credibilitat i de reflexos dels partits en aquesta qüestió).

No hi ha dubte que arriben temps de canvis, perquè l’únic projecte polític capaç de generar il.lusió col.lectiva, avui, a Catalunya, és la independència.  Cap altre.

  One Response to “Temps de canvis a la vista”

  1. Totalment d’acord Joanjo. Estem arribant més depressa, del que molts voldrien, al punt d’inflexió de la política catalana. Cada vegada la ciutadania reclamarà més claredat en els plantejaments i, els que no ho ofereixin en quedaran al marge. L’hora de la llibertat de Catalunya s’atança. De tota manera hem d’estar més que mai a l’aguait, atès que els enemics són molts tan a dins com a fóra.
    Records,

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

css.php