Ago 222012
 

S’ha parlat molt del Barça i de la seva identificació amb Catalunya, al llarg de la història, però potser l’exemple més clar del seu valor com a imatge, metàfora si voleu , del nostre país la vaig veure durant la Festa del Gamper de dilluns.  M’explico:

La festa en qüestió es va vendre com la gran festa del Barça, amanida amb l’efemèride dels 20 anys de la consecució de la primera Champions.  El producte final va ser una presentació, com a mínim, austera de la plantilla del primer equip, un breu record al títol aconseguit fa dues dècades, amb la presència d’alguns dels seus protagonistes i una mena de partit de futbol amb jugadors, sent generós i positiu, del Barça B.  En resum, un resultat força modest (per no dir mediocre) i una autèntica estafa esportiva a tothom que esperava veure jugar el Barça de debò.  Per no parlar de publicitat enganyosa.

La veritat és que la història em va sonar força a Catalunya.  També ens acostumen a vendre una cosa (estatut, pacte fiscal, hisenda pròpia…) com a gran solució i a l’empara de la nostra història.  També s’acostuma a tirar de velles glòries polítiques per animar una mica la proposta (tot i que anem més justos de polítics retirats, amb un mínim de cara i ulls, que el Barça d’exjugadors) i tot acaba amb un resultat mediocre, quan no dolent, que res té a veure amb allò que ens havien presentat inicialment.

I és que tant el Barça, amb aquesta cosa que en van dir Festa del Gamper, com la política catalana ens tornen a voler fer passar bou per bèstia grossa.  I això ja cansa.

Arran de gespa, a tribuna, una pancarta adreçada a Messi imitava un anunci d’una determinada targeta de crèdit i parlava de 500 € de viatge, 70 € d’entrada i del fet que la seva samarreta no tenia preu.  Francament, crec que una persona que es deixa gairebé 600 € per assistir a un partit de futbol (potser una de les poques vegades que ho farà en la seva vida), mereix molt més.

Una mica, als catalans ens passa el mateix.  Invertim tot el nostre capital humà i tota la nostra il.lusió en alguns projectes que ens diuen que són de futur i acabem amb sous retallats, amb impagaments i amb governs que no saben què fer ni on anar.

Potser va sent hora d’exigir una mica de respecte, com a ciutadans, com a seguidors o com a clients, tant li fa com ens vulguin considerar.  En el cas del Barça és fàcil, perquè de partits n’hi ha molts i rectificar és senzill i, en el de Catalunya, potser la cosa passa per un canvi total de directiva, de jugadors, d’estadi i, fins i tot, de nom.  L’únic que realment cal conservar, i no amb enganys ni amb ambigüitats, són els seguidors, els ciutadans.

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

css.php