Oct 292011
 

Don Gregorio (crec que li escau més aquesta denominació que la convencional amb el cognom) té tota la raó del món amb les seves declaracions sobre Catalunya i la seva relació amb Espanya.  I dic que té tota la raó perquè finalment algú ha tingut el valor de dir allò que pensa la immensa majoria d’espanyols, tant de dretes com d’esquerres:

– Espanya “va triar” annexionar-se Catalunya i no Portugal, perquè ells són amos i senyors i agafen i deixen el que volen, quan volen.

– En cas de conflicte, la solució és bombardejar Barcelona.  La solució natural dels conqueridors. Les víctimes que aquests bombardeigs han causat al llarg de la història, que descansin en pau, perquè a Espanya encara hi ha morts  de primera i de segona, segons qui mati, i en nom de què ho faci.

– Avui no caldrà bombardejar novament, diu.  No gossarien, ni que només fos per una qüestió d’imatge internacional (potser no per falta de ganes).

– Val la pena aclarir que Don Gregorio i altres il.lustres demòcrates com Manuel Fraga, o aventurers com Miquel Roca (no va quedar prou clar amb l’Operació Reformista que la política catalana no té cap futur a Espanya?) van redactar la vigent Constitució Espanyola, que declara l’exercit guardià de la integritat territorial (article 8).  Per tant, bombardejar Barcelona, i Catalunya sencera si cal, tot i que no gaire oportú, seria perfectament constitucional.

Aquesta és la gran veritat del pensament polític i territorial cap a Catalunya:  una annexió per conquesta armada que la Constitució s’encarega de perpetuar.  Més clar, impossible.  Ara cal saber quin és el nostre, de pensament.  Crec que l’únic sensat que podem fer és el mateix que un grup d’advocats catalans presents a l’acte en què Don Gregorio va parlar amb tanta claredat:  aixecar-nos i marxar.

css.php