Oct 032011
 

Que els catalans hem vingut al món per demanar disculpes és una veritat universal absoluta, i si no, que li demanin al president Mas, el darrer a qui li ha tocat disculpar-se davant les bèsties de pell fina que dominen Espanya.  Ara la cosa va de quin espanyol parlen els nens de determinades zones de la península.

Ja n’hi ha prou.  Ens ha tocat patir, i patim encara, tota mena de discriminacions així que posem els peus fora de Catalunya pel nostre accent, o ens hem de sentir allò de “no pareces catalan“, i no passa res.  A callar i punt, que ja estem fets a la pena i, tot plegat, tampoc no ve d’aquí.  Es veu que ells, a casa seva, són “normals” i nosaltres estranys.  Que quedi ben clar que ells poden dir el que volen sense haver de demanar mai perdó.

Però, és clar, si intentem mostrar-nos tal com som i pensem, tot canvia:  no podem treure la nostra bandera, ni que sigui celebrant una cosa tan “transcendental” com una victòria esportiva, no podem parlar la nostra llengua, gairebé hem d’amagar d’on venim… i tot és normal,  natural i lògic, no fos cas que se sentissin agredits en la seva identitat.  Heu vist quants presentadors de programes de televisió tenen algun tipus d’accent?  algun d’ells el té català?

Prou.  Prou de demanar perdó.  I si tenen la pell tan fina, que s’ho facin mirar, perquè aquest és el seu problema, no el nostre.  Entenc que el president potser hagi de fer el que ha fet per allò de la representació institucional i bla, bla, bla… però, si us plau, que sigui amb la boca petita i per quedar bé.  Res més.

Ah!, per cert.  Podeu fer la prova.  Aneu a segons quines zones ben urbanes d’Espanya (de les petites rurals ni en parlo) i intenteu entendre què us diuen els seus habitants.  Si podeu, evidentment.  Si no teniu ganes de viatjar, sempre podeu veure alguns dels programes de televisió de les cadenes estatals i comprovareu qui té major competència lingüística en espanyol, si ells, o els nostres fills.

 

css.php