Oct 022011
 

Sona a tòpic dir que una crisi (personal, laboral, social…) sempre comporta una oportunitat.  De fet, encara penso quina oportunitat hi ha darrere de la crisi econòmica que patim i, francament, ara com ara, no en tinc ni idea, perquè no veig que cap govern tingui la menor intenció de posar en marxa mecanismes i reformes reals que serveixin per evitar que es pugui reproduir d’aquí a uns anys. Això sí que seria generar una gran oportunitat…

Com que a nivell social crec que no tinc res a aprendre, més enllà de tenir molts elements per fer un judici duríssim a la incompetència i mediocritat de la classe política governant, passo a pensar a nivell personal, a veure si en puc treure res de positiu, de tot plegat.

I aquí sí que trobo alguna cosa.  Alguna cosa no del tot positiva, perquè aprendre a cops mai no pot ser bo, però sí de valor.  Aquesta crisi em demostra que si tanquem files, nosaltres i els nostres,  tenim molta més força i ens en sortirem.  Potser els meus fills no podran marxar de casa quan voldran, o no podran viure com han somiat, o no podrem fer tal viatge o aquelles vacances que hem imaginat tants cops, però ens en sortirem, i seguirem tenint una llar, i somnis i imaginació i esperança de sortir-nos-en.  Sumant el que tots i cadascun som, el que cadascun de nosaltres té i pot aportar, ens en sortirem.  I no parlo només de diners, ni de bon tros.

Potser seria el moment que el govern comenci a pensar quins són i on són els nostres actius reals com a país i els comenci a fer treballar plegats en una única direcció.  Segur que tot seria molt més fàcil i transmetria un missatge una mica més optimista i il.lusionador, malgrat totes les dificultats.  El desig de subsistir i la voluntat de renéixer sóm molt importants i positius.

css.php