Oct 052011
 

S’ha completat el procés de restructuració bancària i, com sempre que es posen en marxa mesures que han de ser molt bones per a Espanya, nosaltres acabem perdent alguna que altra cosa.

Ara els ha tocat a les caixes.  No fa tant de temps, teníem una xarxa de caixes d’estalvis, grans i petites, més o menys ben vinculades al país que, a través de les respectives obres socials, han contribuït a tirar endavant moltes actuacions culturals, sense anar més lluny, absolutament impossibles, sense la seva participació.  Només cal repassar la llista programes de concerts, de festivals de tota mena, d’exposicions o de treballs de recuperació d’edificis emblemàtics del país, on hi figurava el logo de l’obra social d’alguna de les caixes catalanes.

Ara, la cosa canvia.  D’una banda, perquè les caixes són bancs i han de repartir beneficis entre els seus accionistes, la qual cosa implica que, en el millor dels casos, les obres socials veuran la seva capacitat econòmica molt minvada.  D’altra banda, perquè només ens queda una d’aquestes antigues caixes dirigida des de Catalunya.  La resta, mantinguin on mantinguin la seu, tenen el comandament a distància a Madrid;  per tant, les prioritats s’establiran des d’allà, i prou sabem què vol dir això.

No tingueu cap dubte que la tradicional vitalitat cultural catalana se’n ressentirà, i molt, de tot aquest procés.  Amb les institucions amb la caixa buida, les obres socials de les caixes en davallada i el mecenatge privat molt lluny del paper que va tenir fa un segle, posem per cas, el panorama cultural del país no pinta gaire bé.  I un país sense cultura és un país inculte i sense futur.

css.php