Oct 012011
 

Hi ha expressions que o bé sonen a broma o bé sonen a burla.  Aquestes són les que més fereixen, sobretot quan les diu algú a qui se li ha de suposar una determinada autoritat.  Així doncs, que el rei d’Espanya parli de necessitat de grans sacrificis l’any vinent, amb una de les seves rialles campechanas, no sé si és més una broma de mal gust o una burla, directament.

El cost del manteniment de la casa gran de la monarquia (perque allò sí que és una casa gran, i no la del catalanisme) costa el que costa, i ho dic així perquè mai sabrem quant, exactament, i els reporta el que els reporta, perquè encara menys sabrem d’on surt la fortuna personal de diferents membres d’aquesta sacrosanta família, engreixada (tant la famímia com la fortuna) en molt pocs anys .

Posats a dir, crec que el monarca podria donar un primer exemple de “gran esforç” dimitint, proclamant la república i dedicant-se a viure de renda, ell i tota la seva exemplar família, que prou poden, tots plegats.  Si més no, així no ens costarien ni un cèntim i no ens veuríem obligats a seguir aguantant determinades declaracions, com a súbdits obedients amb l’únic dret d’aplaudir i bavejar davant de qualsevol gest seu.

Que el 2012 serà dur i portarà no ja grans sacrificis, sinó sobretot grans injustícies?  No en tinc cap dubte.  Seguirem pagant els més febles, no els culpables.   Però no oblidem que és injust i intolerable que es prengui a qui no en té, però també que es doni a qui no en necessita (ni segurament mereix).

css.php