Oct 122011
 

El senyor Duran Lleida va anunciar fa uns dies importants retallades a TV3.  La resposta no s’ha fet esperar, de la mà de la seva directora, Mònica Terribas, en un article clar i contundent, que cal llegir amb calma.

Dubtar de la funció que ha fet i fa TV3 (tots els mijtans de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, de fet) és posar en qüestió una tasca enorme de cohesió social, de normalització de l’ús del català i, per què no dir-ho, de demostrar que és possible una visió catalana de la informació, de la realitat social i del món.

Que cal tenir una cura extrema en l’administració de recursos públics?  sense cap dubte;  però caure en la demagògia d’apuntar a les ràdios i televisions públiques com a responsables del dèficit de la Generalitat és extremadament perillós, perquè el resultat segur serà la pèrdua de qualitat dels mitjans (o el seu tancament) i, de retruc, d’un referent cultural, social i lingüístic col.lectiu irrenunciable.

TV3, i la resta de mitjans públics catalans, fa temps que apliquen una política de reducció de costos important.  Cal seguir en aquesta línia, perquè segur que encara hi ha prou marge, però vetllant de no destruir aquest instrument bàsic per al nostre país.  No ens podem permetre “l’amputació d’un dit” -justament d’aquest dit- en paraules del propi Duran Lleida, perquè aquest dit és, en realitat, una cama sencera de la construcció del nostre país, i molt menys amb arguments tan demagògics com els que sentim, i sentirem, que només parlen de malbaratament de recursos  en mitjans públics i en català (no oblidem aquest “petit” detall).

css.php